Sardenya.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
 |
|
| Capital | Càller |
| President | Renato Soru (l'Ulivo) |
| Províncies | Càller Carbonia-Iglesias Medio Campidano Nuoro Ogliastra Olbia-Tempio Oristany Sàsser |
| Municípis | 377 |
| Àrea | 24,090 km² |
| - Ranked | 3º (8 %) |
| Població (2001) - Total - Ranked |
1,631,880 11º (2,9 %) 68/km² |
 |
|
| Localització de Sardenya a Itàlia. | |
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma. Té una superfície de 24.090 km2 i una població, l'any 2001, d'1.631.880 habitants. La capital n'és Càller. Històricament dividida en 30 comarques (en sard curadorias o partes), l'estat italià la va dividir en quatre províncies (Càller, Núoro, Oristany i Sàsser), que actualment, des del 2001, en són vuit, arran de la creació de quatre de noves segregades de les anteriors: Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglesias i Medio Campidano.
Taula de continguts |
edita Orografia
L’illa és força accidentada, i constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta fragments dispersos de cobertura secundà i eocènica. No presenta cap unitat orogràfica, no té veritables serralades i les formes de relleu són tabulars. Les principals muntanyes de l'illa són:
- El massís del Gennargentu, amb les alçàries de La Marmora (1834 m), i el Bruncu Spina (1829 m), considerada la zona més inhòspita de l'illa.
- Al Nord, la Gaddura, amb els Monts Ultana (amb el Pinu, 1743 m), i els Limbara (amb el Balistreri, 1363 m).
- Els Monti di Alá, amb el Padrone (831 m), Senaloga (1076 m), Nieddu (971 m) i Lerno (1094 m).
- La depresssió de Campidanu, al sudest
- Els Monts Albo, al Nord, amb el pic Su Mutucrone (1050 m) i la punta Cupetti (1200 m).
- Al centre, la Catena dei Marghine, amb el Palai (1200 m).
- Les muntanyes Serpeddi (1069 m), Tasu (1359 m), i els Ferru (amb l'Urtigu, 1050 m).
Els principals rius que travesen l'illa són els Tirsu, Flumendosa, Samascu, Coghinas, Posada, Cedrino, Oliena, Isalle, Mannu, Flumineddu, Cixerri, Canissoni, Liscia i Liscoi. També són importants els llacs, que són com albuferes, al costat de la costa, com les du Tirsu, Santa Giusta, Sassu, Sale Porcus, Coghinas i Calaris.
edita Població
La llengua pròpia de l'illa és el sard. En una petita zona del nord es parla un dialecte de l'italià, per la influència corsa. La ciutat de l'Alguer, però, constitueix una illa lingüística on es parla el català. Les llengues autòctones actuals estan sent substituïdes per l'italià estàndard en les noves generacions.
edita Política
A més de tenir un estatut autonòmic, els habitants de Sardenya (com els del Vèneto) han estat reconeguts com a "poble" pel Parlament Italià.
edita Història
edita Història antiga
Vegeu article: Sardinia
edita Història de l'edat mitjana
Vegeu: Jutjat de Torres, Jutjat de Gallura, Jutjat de Càller, i Jutjat d'Arborea
L'any 1324 hi va tindre lloc la batalla de Lucocisterma entre catalans i pisans dins la campanya pel domini d'aquesta illa.
L'any 1353 Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al Regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.
El regne de Sardenya va romandre amb Catalunya de 1323 fins a 1720. Actualment es conserven moltisimes tradicions comunes amb Catalunya, amb una ciutat, l'Alguer (anomenada la Barceloneta de Sardenya) encara catalanoparlant.
edita Bibliografia
- Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
- Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
- Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
- Rolando del Guerra; Genoveva Gómez (1986) Llengua, dialecte, nació, ètnia (Llengua i poder a Itàlia) La Magrana, Col. Alliberament, 19 Barcelona.
- Alexandre Cirici i Pellicer “Llengües minoritàries i dialectes a Europa” Altres Nacions, núm 4-5 1982-1983
- Daniele Conversi Qüestions regionals i qüestions nacionals a Itàlia a Revista de Catalunya núm 21, agost 1988.
- Giovanni Lilliu Sa Sardigna e is arrexinis mediterraneas dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Antoniu Cossu Sardigna: cultura e identità dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Eliseo Spiga Sardigna: economia e società dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Antonello Satta L’autonomia della Sardigna come mistificazione dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Antonio Lepori,Antonello Satta i Giovanni Lilliu Sardigna a MINORANZE núm 4, Milà, 4rt trimestre 1976.
- FERRER i MALLOL, Mª Teresa; MANCONI, Francesco; SARI, Aldo; ARMENGUÉ i HERRERO, Joan; BOSCH i RODOREDA, Andreu; BOVER i FONT, August; Rafael Caria; NUGHES, Antoni Catalunya i Sardenya a Serra d'Or núm. 451-452 juliol-agost 1997
edita Pàgines relacionades
edita Enllaços externs
|
Itàlia | Províncies de Sardenya | |
|---|---|---|
| Càller | Carbonia-Iglesias | Medio Campidano | Nuoro | Ogliastra | Olbia-Tempio | Oristany | Sàsser | ||
| Regions d'Itàlia |  |
|---|---|
 Abruços |  Basilicata |  Calàbria |  Campània |  Emília-Romanya |  Laci |  Ligúria |  Llombardia |  Marques |  Molise |  Piemont |  Pulla |  Toscana |  Úmbria |  Vèneto |
|
amb règim d'autonomia:  Friül-Venècia Júlia | Sardenya |  Sicília | Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud |  Vall d'Aosta |
|