Llibre de Josuè.html



Batalla de Jericó , episodi del Llibre de Josuè.

El llibre de Josuè és el sisè de la Tanakh hebrea, i de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana. En la Tanakh és el primer llibre dels Profetes, la secció que cobreix la història d'Israel des de la possessió de la Terra Promesa a la Captivitat Babilònica. Les tradicions jueves i cristianes admeten l'autoria de Josuè mateix, el successor de Moisès, qui va dirigir al poble d'Israel en la conquesta de la Terra Promesa, encara que els últims 5 verses hi van ser afegits pel sacerdot Fineas.

edita Contingut

El llibre de Josuè conté la història dels israelites des de la mort de Moisès a la mort de Josuè. Després de la mort de Moisès, Josuè, per virtut de la seva designació com a successor de Moisès, va rebre de Déu el manament de creuar el riu Jordà a l'oest, i començar la conquesta de la Terra Promesa. El llibre està dividit en tres parts:

• La història de la conquesta de la terra
• La distribució de la terra a les tribus, amb la designació de ciutats de refugi, la provisió als levites (que com a tribu sacerdotal no van rebre cap territori) i el retorn de les tribus de Rubén, Gad i la meitat de la tribu de Manassès als seus territoris designats a l'est del riu Jordà.
• El comiat de Josuè, i la seva mort.

edita Anacronismes del Llibre de Josuè

El llibre de Josuè documenta la conquesta i destrucció en el segle XIII a.C de les ciutats de Laquix, Debir i Hazor. Algunes d'aquestes ciutats foren en realitat devastades avanç o després del segle XIII a.C:

• Jericó fou arrasada en la Edat de Bronze (1550 a.C).
• La destrucció de Ai havia ocorregut 600 anys avanç.
• La evidencia arqueològica indica que el procés de conquesta de Canaan fou llarg i completat quan David conquerí el bastió jebusita de Jerusalem a inicis del segle X a.C.