Creta.html

Κρήτη

Capital

Iràklio

Extensió

8.336 km²

Població

650.000 habitants

Llengua oficial

Grec

Creta (en grec Κρήτη, Kriti) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània. Està situada aproximadament a 35° N, 24° ECoordenades: 35° N, 24° E.

Entre els atractius turístics de l'illa hi ha els jaciments arqueològics de Cnossos, Festos, Gortina i molts altres, el castell venecià de Réthimno o la gorja de Samarià i altres de menors (Àgia Irini, Aràdena, etc.).

A Creta hi va haver la civilització minoica (aproximadament entre els anys 3000 i 1400 aC), una de les primeres civilitzacions d'Europa.

edita Geografia

Creta és una de les 13 regions de Grècia. És l'illa grega més gran i la segona de la Mediterrània oriental després de Xipre. Creta s'estén a l'extrem sud de la mar Egea i té una superfície de 8.336 km². La seva població és de 650.000 habitants (2005), anomenats cretencs. És una illa allargassada, de 260 km de longitud, i té una amplària que varia des dels 60 km mesurats des del cap Dio fins al cap Líthino, fins als només 12 km de l'istme de Ieràpetra, a l'est de l'illa. Té uns 1.000 km de costa molt accidentada, plena de caps, golfs i badies. Creta es troba a uns 160 km al sud de la Grècia continental.

L'illa és extremadament muntanyosa i és travessada longitudinalment per una alta serralada formada per tres massissos diferents, que són, d'oest a est:

Mapa regional de Grècia amb Creta ressaltada

Les Muntanyes Blanques o Lefkà Ori, que culminen als 2.452 m.
Les muntanyes de l'Ida o Idi, que culminen al Mont Ida (35.22° N, 24.77° ECoordenades: 35.22° N, 24.77° E), el punt més alt de Creta, amb 2.456 m.
Les muntanyes del Dikti, amb una alçada màxima de 2.148 m.

Aquest relleu orogràfic ha dotat Creta d'altiplans fèrtils com els de Lasithi, Omalós i Nida, coves com les de Dikteo Andro i Ideo Andro i engorjats com les famoses gorges de Samarià.

edita Clima

Creta es troba a cavall de dues zones climàtiques, la mediterrània i la nord-africana, tot i que la major part de l'illa cau sota l'àrea d'influència de la primera. Així, el clima cretenc és majoritàriament temperat i bastant humit, depenent de la proximitat del mar. Els hiverns són suaus: la neu hi és pràcticament desconeguda a les planes, tot i que bastant freqüent a les muntanyes. A l'estiu, les temperatures mitjanes estan entre la franja alta dels 20 i la franja baixa dels 30 graus centígrads. L'excepció en pot ser la costa meridional, que inclou la plana de Mesarà i les muntanyes d'Asteroúsia, que es veuen afectades pel clima nord-africà i, per tant, tenen més dies de sol i unes temperatures més altes durant l'estiu. Probablement la millor època per visitar Creta és la primavera i la tardor.

edita Economia

L'economia de Creta, que fins no fa gaires anys es basava principalment en l'agricultura, va començar a canviar visiblement durant la dècada de 1970. Mentre que els conreus i la cria de bestiar encara hi tenen la seva importància, a causa del clima i del terreny de l'illa, s'ha observat una caiguda de la indústria manufacturera i un gran increment de la indústria de serveis (sobretot els relacionats amb el turisme). Tots tres sectors de l'economia cretenca (agricultura, productes agroalimentaris, serveis) estan interrelacionats i són interdependents. Creta té una renda per càpita molt semblant a la mitjana grega. La desocupació hi és del 4% aproximadament, la meitat de la de Grècia.

L'illa té tres aeroports: l'aeroport internacional Nikos Kazantzakis a Iràklio, l'aeroport militar Daskalogiannis a Hanià i el recent nou aeroport civil de Sitia.

edita Ciutats

Les principals ciutats de Creta són:

Iràklio (nom històric català: Càndia) (275.000 habitants)
Hanià (nom històric català: Canea) (139.000 habitants)
Réthimno (69.290 habitants)
Ieràpetra (21.025 habitants)
Àgios Nikólaos (19.000 habitants)
Sitia (9.075 habitants)

edita Divisió administrativa

L'illa de Creta és una regió o perifèria de Grècia, dividida en quatre departaments o nomoí:

edita Turisme

Creta és una de les destinacions turístiques més populars de Grècia. El 50% de totes les arribades a Grècia ho fan a través del port i l'aeroport d'Iràklio, mentre que els vols xàrter amb destinació a Iràklio van representar el 20% del total de xàrters cap a Grècia (2004). En total, aquest any més de dos milions de turistes van visitar Creta. Aquest creixement del turisme queda reflectit en el nombre de places d'hotel, que a Creta es van incrementar en un 53% de 1986 a 1991, mentre que a la resta de Grècia l'increment fou només d'un 25%. La infraestructura turística actual de Creta abasta tota mena de públics i butxaques, des dels grans hotels de luxe amb tota mena d'instal·lacions (piscines, pistes d'esport, discoteques, botigues, restaurants, etc.), fins als petits apartaments familiars o els càmpings. Els visitants poden arribar a l'illa per avió mitjançant els dos aeroports internacionals d'Iràklio i Hanià, o per vaixell a través dels ports d'Iràklio, Hanià, Réthimno i Àgios Nikólaos.

edita Història

edita Període Minoic

Vegeu Cultura Minoica, Cnossos.

edita Època clàssica

Les ciutats de l'illa foren independents i es coneixen monedes de moltes d'elles. Sovint eren en guerra entre elles però en cas d'atac exterior s'unien per defensar-se.

Les ciutats principals foren Cnossos, Gortina i Cidònia, i després de la decadència de la darrera, Lictos. L'hegemonia era de les dues primeres que sovint eren hostils l'una amb l'altra

Les disputes es van posar sota l'arbitratge de Filip V de Macedònia, el enviat del qual que va esdevenir totpoderós, però no va tenir continuïtat i abans de la guerra de Roma amb Macedònia ja no quedaven restes del poder macedoni.

El 67 aC Creta fou ocupada per Quint Metell Cretic (Creticus), que va reeixir allí on d'altres abans havien fracassat. L'illa fou incorporada a Cirene i va esdevenir província romana. Sota August era una sola provincial senatorial governada per un propretor amb títol de procònsol, amb el nom de Creta-Cirene o Creta i Cirene. El governador tenia un llegat a la regió i un o dos questors. Creta fou província consular des el regnat de Constantí i Cirene (amb el nom de Líbia Superior) fou província dirigida per un praeses.

Fou ocupada pels àrabs el 823 i fou recuperada pels bizantins el 961 després d'un setge de 10 meses del general Nicèfor Focas. El 1204 va correspondre a Bonifaz marquès de Montferrato però aquest la va vendre el 1205 a Venècia.

edita Ciutats de la província romana (noms llatins)

Ciutats de la costa nord, d'oest a est:

Al la costa est:

A la costa sud (d'est a oest):

A la costa oest:

Al interior, de oest a est:

Fou ocupada pels arabs el 828 i fou recuperada pels bizantins el 961 després d'un setge de 10 meses del general Nicèfor Focas.

Vegeu: Emirat de Creta.

El 1204 va corespondra a Bonifàs marquès de Montferrato pero aquest la va vendre el 1205 a Venècia. Durant un temps fou dominada pel genoves Enrico Pescatore, pero el 1207 els venecians es van fer amb el domini de l'illa i el 1212 es va establir un virregnat conegut com Regne de Càndia que va durar fins el 1669, només amb una breu revolta republicana el 1363-1364.

Vegeu: Regne de Càndia

Des el 1669 fou una província otomana (eyalet) amb capital a Càndia i dividida en tres districtes (sandjaks): Càndia, La Canea i Retimo. Les lleis i propietats foren mantingudes i nomes es va portar un nombre d'emigrants turcs d'Anatòlia (que van originar una forta minoria turca a l'illa). L'administració va continuar en mans dels grecs i la llengua grega era oficial. Els impostos foren els normals al imperi (les terres 1/5 de la producció, reduït des 1775 a 1/7).

El 4 d'abril de 1770 durant la guerra amb Rússia, els russos van establir a l'illa un govern revolucionari sota la seva protecció que va durar fins el 17 de juny de 1771.

El 21 de maig de 1821 l'illa es va revoltar i el novembre de 1821 es va constituir un govern provisional del Estat de l'illa de Creta. Els otomans van cridar al governador d'Egipte Muhammad Ali que va desembarcar a l'illa (1824) i la va posar sota el seu control (21 d'abril de 1824), deixant-la pacificada. Va instituir assemblees conjuntes de musulmans i grecs a Càndia, Retimo i La Canea per dirigir els afers locals, i a les que es va afegir aviat un altra a Sphakia (turc Isfakia).

El 9 d'agost de 1825 va esclatar una nova revolta i es va establir un govern anomenat Consell de Creta que va durar fins el febrer de 1830; el govern otomà va proposar al governador d'incorporar l'illa a Egipte però Muhammad va refusar. Va continuar sota ocupació egípcia fins el 1840. El tractat de Londres de 1840 prohibia a Muhammad tota reivindicació sobre l'illa. El 1850 la capital es va traslladar a La Canea. Es van produir periòdicament revoltes menors, fins la del 10 de juny de 1866 (que va durar fins el 1869) en que els grecs demanaven la unió a Grècia. El 1869 les potencies van imposar una nova administració amb un millor repartiment del poder entre grecs i musulmans i al costat del governador es va instal·lar un consell consultiu de 5 grecs i 5 musulmans, mentre els llocs administratius rellevants foren repartits equitativament.

El 1878 va esclatar una nova revolta i una convenció signada el 23 d'octubre de 1878 va estipular que el governador seria cristià i designat per les potencies i que l'assemblea tindria 80 membres (49 cristians i 31 musulmans).

El 26 de juliol de 1896 es va produir una nova rebel·lió i Grècia va donar suport al rebels i va esclatar la guerra amb l'Imperi Otomà. La rebel·lió va durar fins el 3 de febrer del 1897. El desembre de 1897 Turquia va acceptar el principi d'autonomia per l'illa i el 20 de març de 1898 es va establir l'estat de Creta sota sobirania otomana; el 6 de novembre de 1898 els militars otomans van abandonar l'illa i el 19 de novembre el príncep Jordi de Grècia fou designat comissari extraordinari, si be la nominal sobirania otomana es mantenia. El 1900 Jordi va voler proclamar la unió a Grècia però no va obtenir el suport de les potencies, però el seu successor, Zaimis, va proclamar la independència el 6 d'octubre de 1908 que de fet va suposar la unió a Grècia. El 9 de maig de 1910 l'assemblea va fer jurament al rei de Grècia mentre la tensió augmentava amb Turquia que no reconeixia la virtual unió. El 10 d'octubre de 1912, durant la guerra dels Balcans, el govern grec va confirmar la unió i els tractats de Londres (30 de maig de 1913) i de Bucarest (10 d'agost de 1913) van confirmar la unió a Grècia. Bona part de la població turca va marxar entre 1900 i 1912 i la resta ho va fer el 1923 amb els acords entre Grècia i Turquia per l'intercanvi de poblacions.

edita governadors otomans

Yusuf Pasha 1648- ?
Desconeguts ?-1699
Hasan Pasha 1699-1700
Selihtar Aga 1700-1701 ?
Kalaylikoz Hadji Ahmed Pasha 1701-1704
Abdullah Pasha 1704
Desconeguts 1704-1713
Husein Pasha 1713
Kara Mehmed Pasha 1713
Desconeguts 1713-1718
Silahdar Ibrahim Pasha 1718-1719
Esad Pasha 1719
Čerkess Osman Pasha 1720
Desconegut 1720-1723
Osman Pasha 1723-1724
Husein Pasha 1724-1725
Koča Mehmed Pasha 1725-1726
Osman Pasha 1726
Desconegut 1726-1728
Hadji Halil Pasha 1728-1729
Mehmed Pasha 1730-1731
Sahin Mehmed Pasha 1731
Azimzade Ismail Pasha 1731-1732
Hadji Halil Pasha (segona vegada) 1732-1733
Hadji Ali Pasha 1733-1734
Hafiz Ahmed Pasha 1734-1735
Hadji Huseyin Pasha 1735-1736
Ismail Pasha 1736-1737
Hadji Ivazzade Mehmed Pasha 1737-1740 d. 1743
Husein Pasha 1740-1741
Sary Mehmed Pasha 1742
Hadji Ivazade Mehmed Pasha (segona vegada) 1742-1743
Numan Pasha 1743-1745
Ali Pasha 1745-1746
Kopruluzade Ahmed Pasha 1746-1747
Elči Mustafa Pasha 1747-1750
Mustafa Pasha 1750
Ibrahim Pasha 1750-1751
Numan Pasha 1751-1754
Melek Mehmed Pasha 1754-1755
Mehmed Said Pasha 1755
Ali Pasha 1755-1757
Mehmed Pasha 1757-1758
Kiamil Ahmed Pasha 1758-1764
Tuzun Mehmed Pasha 1764-1766
Husni Pasha 1766-1768
Feizullah Pasha 1768-1769
Hasan Pasha Tokmahzade 1769-1770

- Govern provisional de Joan Daskalogiannes (protectorat rus) 1770-1771

Ampra Suleyman Pasha 1771-1773
Gazi Hasan Pasha Cezairli 1773-1774
Ibrahim Pasha 1774
Dervish Ali Pasha 1774-1776
Kara Ahmed Pasha 1776-1778
Ibrahim Pasha (segona vegada) 1778
Mustafa Pasha Hačizade 1778-1779
Mustafa Pasha Mirahor 1779
Mehmed Emin Pasha 1779-1780
Mustafa Pasha Hačizade (segona vegada) 1780
Aslan Pasha 1780-1783
Said Ali Pasha Kassupis 1783
Abdullah Pasha 1783-1784
Ekmezi Mehmed Pasha 1784-1786
Suleyman Pasha Zorlu 1786-1787
Mehmed Pasha 1787
Mustafa Pasha Hačizade (tercera vegada) 1787
Mehmed Izzet Pasha 1787
Ekmezi Mehmed Pasha (segona vegada) 1788-1789
Abdullah Pasha Azamzade 1789
Yusuf Pasha 1789-1790
Husein Pasha 1790-1793
Hasan Pasha 1793-1797
Ferhad Pasha 1797
Said Hafiz Pasha 1797-1798
Mehmed Hakki Pasha 1798-1799
Tahir Pasha 1799-1801
Sami Pasha 1801-1802
Ardinli Mehmed Pasha 1802-1803
Abdullah Dervish Pasha 1803
Mustafa Hasib Pasha 1803-1804
Mehmed Husrew Pasha 1804-1805
Vani Mehmed Pasha 1805
Osman Pasha 1805-1806
Said Hafiz Pasha (segona vegada) 1806-1807
Kadri Pasha 1807-1808
Merasli Ali Pasha 1808-1809
Kadri Pasha (segona vegada) 1809-1810
Hafiz Pasha 1810-1811
Sami Bekir Pasha 1811-1812
Kurd Hači Osman Pasha 1812-1815
Ibrahim Pasha 1815-1816
Vehid Fazil Pasha 1816-1819
Hilmi Ibrahim Pasha 1819-1820
Serif Pasha 1820
Said Lutfullah Pasha 1820-1826
Kara Süleyman Pasha 1826-1829
Mehmed Zehrab Pasha 1829-1830

- Govern cretenc rebel

- D. Flampouriaris 1821 (cap del consell 21 de maig a 11 de novembre)
- Michael Afendoulis 1821-1822 (governador)
- Neofytos Oikonomou 1822-1823 (interí)
- Emmanuel Tombazis 1821-1824 (cap de l'estat)

- Halis 1825-1828 (cap del consell)
- Hatzimichalis Dalianis 1828 (gener a maig)(Cap del consell)
- Baró von Rheineck 1828-1829 (cap del consell)
- Hahn 1829 (setembre-octubre) (cap del consell)
- Nicolaos Renieris 1829-1830 (cap del consell)

Mustafa Naili Pasha 1830-1851
Salih Vamik Pasha 1851-1852
Mehmed Emin Pasha 1852-1855
Veli Pasha (Veligi Eddin) 1855-1857
Abdurrahman Sami Pasha 1857-1858
Husein Husni Pasha 1858-1859
Ismail Rahmi Pasha 1859-1861
Hekim Ismail Pasha 1861-1866

- Govern cretenc rebel

- Kallergis (juny a setembre de 1866)
- John Zymvrakakis (a Càndia) 1866-1869
- Panos Koronaeos (a Retimo) 1866-1869
- Michael Korakas (a Creta oriental) 1866-1869

Mustafa Naili Pasha (segona vegada) 1866-1867
Hüseyin Avni Pasha 1867
Serdar Ekrem Ömer Pasha 1867
Husein Avni Pasha (segona vegada) 1867-1868
Arif Efendi (interí) 1868
Kučuk Omer Fevzi Pasha 1868-1870
Reuf Pasha 1870-1871
Kučuk Omer Fevzi Pasha (segona vegada) 1871-1872
Redif Pasha 1872
Safvet Pasha 1872-1873
Reuf Pasha (segona vegada) 1873-1874
Hasan Sami 1874-1875
Redif Pasha (segona vegada) 1875
Ahmed Muhtar Pasha 1875-1876
Hasan Sami (segona vegada) 1876-1877
Kostakis Adossidis Pasha 1877-1878
Ahmed Muhtar Pasha (restored) 1878
Iskender Pasha (Alexandros Karatheodory) 1878-1879
Ioannis Photiades Pasha 1879-1885
Ioannis Savas Pasha 1885-1887
Kostakis Anthopoulos Pasha 1887-1888
Nikolakis Sartinki Pasha 1888-1889
Hasan Reza Pasha 1889
Shakir Pasha 1889-1890
Ahmed Cevad Pasha 1890-1891
Mahmud Celaleddin Pasha 1891-1894
Turhan Pasha 1894-1895
Iskender Pasha (segona vegada)1895-1896
Turhan Pasha (segona vegada)1896
Abdullah Pasha 1896
George Berovich Pasha 1896-1897
Musavir Pasha 1897
Photiades Karatheordy 1897
Ahmed Cevad Pasha (segona vegada) 1897-1898
Edhem Pasha 1898

- Govern rebel

- Manoussos Koundouros 3 de setembre de 1895 - 1896
- Kostaros Voloudakis 26 de juliol de 1896 - 17 d'octubre de 1896 (President de l'assemblea revolucionaria)
- Manoussos Koundouros 17 d'agost de 1896 - 1897 President del Comité revolucionari
- Antonios Sifakas 24 de gener de 1897 - 3 de febrer de 1897 (Cap del govern provisional)

edita Govern autònom de Creta

Ioannis Konstantinou Sphakianakis 20 de març de 1898 - 21 de desembre de 1898 (President de la comissió executiva de l'assemblea de Creta)
Príncep Jordi de Grècia, comissionat plenipotenciari, 21 de desembre de 1898 - 30 de setembre de 1906
Alexandros Thrasivoulou Zaimis, comissionat plenipotenciari, 1 d'octubre de 1906 - 30 de setembre de 1911
càrrec vacant 30 de setembre de 1911 - 30 de maig de 1913
annexio a Grècia 30 de maig de 1913.

El 20 de maig de 1941 els alemanys van ocupar la part occidental de l'illa i els italians la part oriental. Els alemanys van ocupar tota l'illa el 8 de setembre de 1943, fins que es van rendir als aliats el 8 de maig de 1945.

edita Goverandors militars alemanys

Kurt Arthur Bruno Student 20 de maig de 1941 - 31 de maig de 1941
Alexander Andrae 9 de juny de 1941 - 30 d'agost de 1942
Bruno Bräuer 30 d'agost de 1942 - 31 de juny de 1944
Friedrich Wilhelm Müller 1 de juliol de 1944 - 13 de setembre de 1944
Georg Benthack 13 de setembre de 1944 - 8 de maig de 1945

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Creta

v • d • e

Regions de Grècia

Illes de l'Egeu • Àtica • Grècia Central • Creta • Epir • Illes Jòniques • Macedònia • Peloponès • Tessàlia • Tràcia
Mont Athos (regió autònoma a Macedònia)