Arqueòpterix.html



Arqueòpterixs Registre fòssil: Juràssic Superior
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Archaeopterygiformes Família: Archaeopterygidae Huxley, 1871 Gènere: Archaeopteryx Espècie: A. lithographica
Nom binomial
Archaeopteryx lithographica Meyer, 1861
Sinònims
vegeu el text

L'arqueòpterix (Archaeopteryx, del grec ἀρχαῖος, archaios, antic; i πτέρυξ, pteryx, ploma) és l'ocell fòssil més antic que es coneix. El seu cos estava recobert de plomes, però encara conservava trets de rèptil. Va viure en el període Kimmeridgeà, en el Juràssic, fa uns 155-150 milions d'anys. Es considera un animal emblemàtic en l'estudi de l'evolució pel fet de ser una transició entre rèptils i ocells.

És l'ocell prehistòric més ben conegut, i fins i tot força popular. La seva fama l'ha fet traspassar les fronteres de la paleontologia i, per exemple, un arqueòpterix és el protagonista de l'obra de teatre d'Alfred Jarry «Ubu cocu, ou l'Archéopteryx».

edita Morfologia

El seu aspecte era el d'un Compsognathus emplomat. L'arqueòpterix tenia les plomes ben desenvolupades i preparades per al vol; es desconeix, però, el color del plomall. Pesava uns 500 gr i mesurava uns 30-35 cm, com un corb actual, una mida molt petita si la comparem amb el rang usual de molts dinosaures.

L'esquelet s'assembla bàsicament al d'un dinosaure teròpode, i presenta trets propis d'aquest grup: una llarga cua òssia, urpes als dits i dents a les mandíbules. La cua, de tipus reptilià, tenia un nucli ossi prim i llarg, i les ales acabaven en una gran urpa de tres dits. Tenia petites dents a la vora de la mandíbula, que era llarga i prima.

edita Etologia i capacitat de vol

Arqueòpterix

La riquesa i diversitat del jaciment de Solnhofen (Alemanya), en el qual s'han trobat molts dels espècimens d'arqueòpterix, ha donat força informació sobre el món tan diferent que hi havia en aquella zona durant el Juràssic.

No se sap amb certesa si podia batre les ales amb força i podia realitzar un vol complet, o només podia planar. L'ala és, en essència, molt similar a la d'un ocell modern, ja que les seves plomes eren molt asimètriques, i les de la seva cua eren molt gruixudes. Les seves plomes eren evolucionades, amb la forma i l'agrupament necessaris per al vol. Per això, no hi ha proves que fonamentin la idea inicial que l'arqueòpterix volava de manera deficient i probablement si volava, no ho feia tan bé com les aus actuals.

Alguns científics opinen que havia d'utilitzar les urpes dels dits per a encimbellar-se als arbres, des d'on es lliscava aletejant fins al sòl. Uns altres pensen que començava a volar des del sòl, elevant-se feblement. Al córrer contra el vent podia aletejar i aixecar el vol.

Les proves existents semblen indicar que l'arqueòpterix era enfiladís, i que s'enfilava als arbres valent-se de les urpes presents tant en les seves "mans-ales" com en les seves potes. Sembla que el vol es va desenvolupar a partir del planatge; aquest fet permetria a aquest esbós d'ocell desplaçar-se amb rapidesa per la capa superior dels boscos, sense tenir necessitat de contactar amb el terra. Probablement s'alimentava d'insectes i animals petits. Deuria tenir una velocitat suficient com per a atrapar insectes voladors, i aquesta capacitat també li servia per a escapar dels seus enemics.

L'origen de les plomes constitueix un misteri que l'arqueòpterix no ajuda a resoldre, ja que les seves són completament modernes. Tanmateix, es coneixen diversos dinosaures celurosauris, estretament emparentats amb Archaeopteryx, que en alguns casos presenten també plomes i d'altres fibres d'estructura més senzilla o protoplomes. Els dinosaures emplomallats confirmen que les plomes es van originar amb anterioritat a l'aparició de les primers ocells com l'arqueòpterix.

edita Registre fòssil

Ploma d'arqueòpterix

L'arqueòpterix és el principal fòssil dels jaciments de Solnhofen. Els primers fòssils d'aquest ocell es van trobar el 1861, i fins al 1988 han aparegut d'altres troballes, deu en total, encara que alguns dels exemplars són molt incomplets.

El primer fòssil que es va trobar consisteix únicament en una ploma i no se sap amb seguretat si pertany al mateix gènere que la resta. Els altres espècimens, com el de Berlín, tenen l'esquelet gairebé complet i han arribat impressions molt detallades de les plomes, de les ales i de la resta del cos. Tot això és gràcies a que es van conservar en pedres calcàries que també s'usaven per a fer plaques d'impressió.

Els sediments es va dipositar en una llacuna càlida que va conservar molts fòssils en molt bon estat: meduses, cucs, peixos complets i el mateix arqueòpterix. Apareixen comprimits entre dues làmines de gra molt fi, de manera que són clarament visibles detalls més fins.

edita Sistemàtica

Estudis recents i acurats sobre la fisiologia dels Archosauria revelen que els ocells guarden un estret parentiu amb els petits teròpodes, com Compsognathus. Així mateix, Archaeopteryx és classificat com un dinosaure teròpode maniraptor i també, sens dubte, com un ocell. Els seus parents més propers són els deinonicosauris, que inclouen al famós Velociraptor i una forma del cretaci primerenc, Deinonychus.

Actualment, tots els fòssils són assignats a una única espècie, Archaeopteryx litographica, però la història taxonòmica és complicada i existeixen molts sinònims d'aquesta espècie.

edita Sinonímia

Gràfic amb l'historial de descobriments

Quan apareixen dos noms, el primer denota el descriptor original de l'espècie, el segon l'autor en què es basa la combinació del nom donada. Com s'ha acordat en la nomenclatura zoològica, quan es posa el nom d'un autor entre parèntesi s'indica que el tàxon estava originalment descrit en un gènere diferent.

• Pterodactylus crassipes Meyer, 1857 [suprimit a favor de A. lithographica 1977 per la ICZN
• Rhamphorhynchus crassipes (Meyer, 1857) (com a Pterodactylus (Rhamphorhynchus) crassipes) [suprimit a favor de A. lithographica 1977 per la ICZN]
• Archaeopteryx lithographica Meyer, 1861 [nomen conservandum]
• Scaphognathus crassipes (Meyer, 1857) Wagner, 1861 [suprimit a favor de A. lithographica 1977 per la ICZN]
• Archaeopterix lithographica Anon., 1861 lapsus
• Griphosaurus problematicus Wagner, 1861 nomen oblitum 1961 per la ICZN]
• Griphornis longicaudatus Woodward, 1862 nomen oblitum 1961 per la ICZN]
• Griphosaurus longicaudatum (Woodward, 1862) lapsus
• Griphosaurus longicaudatus (Owen, 1862) nomen oblitum 1961 per ICZN]

Archaeopteryx lithographica
(Museu Humboldt, Berlin)

• Archaeopteryx macrura Owen, 1862 nomen oblitum 1961 per la ICZN]
• Archaeopterix macrura Owen, 1862 lapsus
• Archaeopterix macrurus Egerton, 1862 lapsus
• Archeopteryx macrurus Owen, 1863 [esmena injustificada]
• Archaeopteryx macroura Vogt, 1879 lapsus
• Archaeopteryx siemensii Dames, 1897
• Archaeopteryx siemensi Dames, 1897 lapsus
• Archaeornis siemensii (Dames, 1897) Petronievics, 1917^[1]
• Archaeopteryx oweni Petronievics, 1917 nomen oblitum 1961 per la ICZN]
• Gryphornis longicaudatus Lambrecht, 1933 lapsus
• Gryphosaurus problematicus Lambrecht, 1933 lapsus
• Archaeopteryx macrourus Owen, 1862 fide Lambrecht, 1933 lapsus
• Archaeornis siemensi (Dames, 1897) fide Lambrecht, 1933? lapsus
• Archeopteryx macrura Ostrom, 1970 lapsus
• Archaeopteryx crassipes (Meyer, 1857) Ostrom, 1972 [suprimit a favor de A. lithographica 1977 per la ICZN]
• Archaeopterix lithographica di Gregorio, 1984 lapsus
• Archaeopteryx recurva Howgate, 1984
• Jurapteryx recurva (Howgate, 1984) Howgate, 1985
• Archaeopteryx bavarica Wellnhofer, 1993
• Wellnhoferia grandis Elżanowski, 2001

edita Discussió filogenètica

Evolució de la pelvis, dels dinosauris als ocells. Coelophysis-Allosaurus-Velociraptor-Archaeopteryx-Columba.

L'arqueòpterix és una de les troballes fòssils més importants de la història. Es descriu com una peça clau en el coneixement actual de l'evolució dels éssers vius. És el perfecte exemple d'una forma de transició, en aquest cas entre els rèptils i els ocells. Comparteix característiques amb els rèptils com les dents, les urpes a les extremitats superiors i una llarga cua òssia; i també comparteix característiques amb els ocells actuals ja que posseeix plomes, ales i espoleta, entre molts altres trets.

Alguns dels exemplars inicialment van ser classificats com Theropoda, fins que es va observar la presència de plomes. Segons l'opinió de la majoria dels paleontòlegs, la possessió de plomatge converteix Archaeopteryx en un ocell. Tot i ser considerat l'ocell conegut més antic el 1984 Sankar Chatterjee va descobrir uns fòssils que, el 1991, va anunciar que pertanyien a un ocell extingit encara més antic que Archaeopteryx; el va anomenar Protoavis.

edita Referències

edita Bibliografia

• Benton (1995): Paleontologia i evolució dels vertebrats.
• Buffetaut, E. (1985): "The strangest interpretation of Archaeopteryx". A Hechtet al, (eds.): The Beginnings of Birds: Proceedings of the International Archaeopteryx Conference, pp. 369-370. Eichstätt, Freunde donis Jura-Museums Eichstätt.
• Lambert, David (1993): The Ultimate Dinosaur Book. New York: Dorling Kindersley, 38-81. ISBN 1-56458-304-X.
• Wellnhofer P (2004): "The Plumage of Archaeopteryx". A Currie et al: Feathered Dragons. Indiana University Press, 282-300. ISBN 0-253-34373-9.

edita Enllaços externs

• Journal of Dinosaur Paleontology, amb articles sobre el tema (anglès)

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arqueòpterix