Almenara.html



Almenara

(En detall)
Localització
Municipi de la Plana Baixa
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Nules
Gentilici	Almenarenc, almenarenca
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	7.383.240,00
Superfície	27,60 km²
Altitud	26 m
Població (2006)   • Densitat	5,324 hab. 192,9 hab/km²
Coordenades	39° 45′ 12″ N 0° 13′ 32″ OCoordenades: 39° 45′ 12″ N 0° 13′ 32″ O
Distàncies	41 km de València 32 km de Castelló de la Plana
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 8 PSPV i 5 PP Vicente Gil Olmedo (PSPV)
Codi postal	12590
Festes majors	Darreries de setembre
Patró/Patrons	MdD del Bon Succés i Sant Roc
Dies de mercat	Dijous
Web	http://www.almenara.es/

Almenara és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita al nord amb el terme de La Llosa; Al sud amb Benavites i una xicoteta fracció de Sagunt; a l'est limita amb el mar Mediterrani; i a l'oest amb els termes de La Vall d'Uixó, Sagunt, Quart de les Valls i Quartell.

edita Geografia

Almenara està situada entre la costa i els contraforts de la serra d'Espadà, en el sector meridional de la comarca de la Plana Baixa.

El seu terme municipal té una extensió de 27,17 km², resultants dels 28,48 km² que li corresponien, abans del retallament que va sofrir a conseqüència d'un reajustament dels límits del seu terme amb el de La Llosa, segons acord del Consell de Ministres de 7 de desembre de 1939, del qual va sorgir un litigi entre els dos pobles, dictat a favor de La Llosa, l'any 1942.

Topografia plana excepte en el sector nord-oest, on apareixen lleugers contraforts. Els contraforts més occidentals del terme d'Almenara corresponen a les muntanyes: El Salt del Cavall (340 m); La Rodana (242 m); La Cassanya (158 m) i El Rodeno (171 m).

Damunt de la vila s'alça el Castell, ocupant el cim de la muntanya. El seu emplaçament, prop de la costa i en un puig quasi inaccessible, que tallava el pas entre la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, feia d'ell un sentinella i àrbitre de les comunicacions.

El clima és benigne i regular, de tipus mediterrani.

edita Hidrografia

No hi ha cap riu que fertilitze el terme. La principal corrent d'aigua que, procedent d'un brollador, travessa el terme és la sèquia Major, procedent de la Font de Quart de les Valls, situada uns 300 metres al nord de la dita població, en la veïna comarca de Les Valls. Antigament s'utilitzava el cabal d'esta sèquia com a força hidràulica, per a alimentar tres molins arrossers; el de Pere, situat en els confins d'este terme i el de Benavites; el de Canya; i el de Micalet; actualment només continua en funcionament el primer d'ells, encara que ja no utilitza l'aigua de la sèquia per al seu funcionament.

En la part baixa del terme emergeixen xicotets brolladors que alimenten a la majoria de les sèquies d'eixa zona, si bé el cabal d'aquells és insignificant. Les principals sèquies de la zona baixa o de marjal són: La Parà, El Braç, per la que desaigüen Els Estanys, el canal de Torreblanca, que rep l'aigua de la sèquia «Major», a més d'una majoria de les restants sèquies; La Gola, La Marjal, Els Oms, Bobar, Sèquia Nova, L'Arena, el canal dels Magraners, Orihuela, canal de Tres Metres i La Bóta.

Hi ha dos fonts de nom conegut: la de «La Bóta» i la de «Cantero». La primera deu el seu nom a què en els temps de pronunciada sequera, era conduït el seu líquid en bocois (grans bótes) per a consumir-ho els veïns de Sagunt i Les Valls, i la segona, perquè emergeix en una finca l'amo de la qual es cognomenava Cantero.

L'aspecte hidrogràfic més destacat de tot el terme municipal ho constituïxen els brolladors que afloren en l'interior de tres llacunes denominades «Els Estanys», situades entre la població i el mar, en plena zona de marjal i al peu dels últims contraforts muntanyosos. Durant molts anys, estes aigües han sigut utilitzades per a regar per inundació les terres destinades al cultiu de l'arròs; en l'actualitat donen abast, quan es necessita, el reg de fruiters i hortalisses. Estes llacunes són un focus interessant de riquesa biològica i constitueixen, després de l'Albufera de València, el règim lacustre més interessant des del punt de vista científic, del País Valencià.

edita Història

Article principal: «Història d'Almenara».

Possiblement l'orige d'Almenara es remunta a l'època romana, encara que podrien haver-la fundat els grecs o els cartaginesos. Tanmateix, la ciutat guanyà importància en l'època romana pel seu port.

En el 1238 el rei Jaume I assedià la ciutat i guanyà la plaça, fet que resultà decisiu per a les seues posteriors victories pel seu punt estratègic.

Durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil la ciutat també va ser testimoni de cruentes batalles.

edita Demografia

edita Usos del sól i economia

El comerç i la manipulació de la taronja és el principal motor econòmic del municipi. El món agrari ha sigut la peça fonamental de l'economia del poble, activitats entre grans i xicotets propietaris de terres, que han anat incorporant millores tècniques de reg amb noves reguladores. La taronja és el producte que definitivament es cultivarà en tot el terme, exceptuant en la marjal que es dedica a altres productes d'estiu, especialitats que s'han estés en el sector per a cultius de temporada (meló, meló d'alger, hortalisses...) i vivers especialitzats en varietats (en l'actualitat estos cultius han descendit de forma significativa).

Al voltant de 6 comerços dedicats a l'emmagatzemament i manipulació de cítrics han exportat els seus productes des d'Almenara als mercats europeus. Precisament en estos magatzems s'emprava, encara que de forma temporal, a més del 54% del mercat de treball d'esta localitat: col·lectiu que alterna esta ocupació amb altres treballs estacionals. Tanmateix, la crisi d'una firma rellevant com Pascual Germans va desembocar en un notable descens de la població ocupada. L'últim cens sobre el mercat local de treball va donar una taxa d'ocupació per sectors econòmics del 31'5% en agricultura, 5% en indústria, 10% en construcció i 54% en sector serveis. Entre la població ocupada, entorn a les 2.000 persones un 66% són homes, i el 34% restant són dones que treballen per torns en la seua majoria en el manipulat dels cítrics.

D'esta estructura poblacional es pot comprendre la importància que el món agrari té per a l'economia d'Almenara, que ha marcat els moviments financers del poble. En els últims anys s'està experimentant una notable diversificació dels sectors econòmics, gràcies a la potenciació i posada en marxa del sector industrial que es plasma en polígons industrials per a captar empreses en esta zona d'influència.

I com no, el gran impuls i l'aposta per altres vies de desenvolupament, com és el turisme, comencen en esta població a tindre de forma incipient però directa els seus efectes en l'economia. El projecte de creació de més de 3.000 vivendes, la majoria destinades a segones residències, i la inversió en la platja Casablanca apunten que dins de poc el turisme serà una font d'ingressos de gran importància.

Quant a les zones verdes, el municipi d'Almenara té un total de 89.675 m², els quals es divideixen en 33.250 m² en el poble, 4.925 m² en la platja i 51.500 m² de zona verda de caràcter privat.

edita Monuments

• Església dels Sants Joans. Del segle XVIII.
• La Creueta. Peiró de terme d'estil gòtic.
• Castell. Està situat sobre el turó que domina la població. Va ser construït pels àrabs en l'edat mitjana. Les dues torres conegudes com L'Agüelet i L'Agüeleta encara es conserven.
• Muralles. Les muralles de la ciutat daten del segle XIV i han estat restaurades recentment.

edita Llocs d'interés

• L'Estany. Paratge declarat Microrreserva de Flora i format per tres llacunes, resta d'una antiga zona humida que ha conservat les seves característiques gràcies a dos ulls d'aigua dolça que ragen constantment. Igual que en altres zones humides de la costa mediterrània podrem contemplar nombroses espècies d'aus aquàtiques i peixos.
• La Marjal. Pertany a la xarxa Natura 2000. Són 1550 ha les que s'han inclòs dins del LIC. Dins del Catàleg de Zones Humides de la Generalitat Valenciana pertany al grup denominat albuferes i marjals litorals. Dins dels límits del Paratge es pot trobar una ampla gamma d'hàbitats, representatius del paisatge de les nostres terres. Confluïxen els propis de muntanya amb els de les zones humides.
• Platja Casablanca. Té prop de 4 km. de longitud. És una platja de sorra i grava i a l'estar lliure de dics i esculleres, les seves aigües, en continu moviment es mantenen netes i transparents.

edita Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra al gener. Benedicció d'animals i foguera veïnal.
• Santa Cecília. Se celebra al novembre. És la festa de l'associació musical.
• Sant Roc. Se celebren a l'agost. Les activitats tenen lloc en la platja.
• Festes Patronals. En honor a Ntra. Sra. del Bon Succés i Sant Roc. Se celebren l'últim dissabte de setembre.
• Festes Populars del Barri de Dalt. Se celebren al juny.
• Festes Populars del Barri de Sant Doménec. Se celebren al juliol.
• Festes Populars del Barri del Raval. Se celebren a l'agost.

edita Vegeu també

• Història d'Almenara
• Batalla d'Almenara
• Castell d'Almenara

edita Enllaços externs

• Web oficial de l'Ajuntament d'Almenara.
• Portal de la Generalitat Valenciana
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.